Barcelona, 1924

Luisa Granero realitza els seus estudis d'escultura a Barcelona, a la llavors Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi; fou deixeble i ajudant dels escultors J. Otero i E. Monjo i, posteriorment, catedràtica d'escultura a l'actual Facultat de Belles Arts on obtingué el doctorat l'any 1983.

El món de l'art no era desconegut per la Luisa Granero, ja que la seva mare també era pintora i a casa seva hi havia infinitat de reproduccions d'artistes com Ramón Casas o el jove Pablo Picasso profundament interessats en les formes femenines. Els seus referents per a inspirar-se anaven des de les escultures de Donatello, els relleus de Jacopo della Quercia, les primeres escultures de Jaume Plensa, els mestres Auguste Rodin i Aristide Maillol. Entre totes aquestes tan diverses influències es troba un nexe comú: la simplicitat de les formes femenines. La Luisa Granero comenta que: "La simplicitat és difícil d'aconseguir, s'ha de poder establir la distinció entre la veritat i l'anècdota". També confessa que la seva més gran aspiració és aconseguir "expressar el màxim de significat utilitzant els mínims recursos".

Les seves escultures femenines esdevenen un compendi d'humanitat reduïda a si mateixa: desproveïda de tot allò sobrer i potenciades en el que tenen de més essencial, de més intensament humà. Les unes conversen, n'hi ha que fan la migdiada en una hamaca o directament tombades al terra, d'altres ens mostren l'esplendor d'un cos quan camina o reposa. Retrats i bustos, maternitats, infants. Tot això ens parla d'una trajectòria llarga i perseverant de més de mig segle. A més, la Luisa Granero ha aconseguit allò que ha perseguit sempre d'ençà dels seus primers passos com a escultora: l'equilibri entre un art reflexiu i un d'inspirat, entre el constructivisme i el modelatge, entre l'arquitectura i la gràcia, i és aquest poder de síntesi el que li permet assolir una serena passió, una serenitat que no sabria renunciar a la sensualitat per tal com li és inherent. L'escultura viscuda com una aventura feta de continuïtat i alhora d'un constant renovament: l'home a la recerca de la seva pròpia humanitat..

Moltes de les escultures de la Luisa Granero són instal·lades en parcs i centres urbans, principalment a Barcelona, Zaragoza i Palma de Mallorca. A més, ha realitzat exposicions a l'aire lliure a diferents llocs, com per exemple als voltants del castell de Malcesine, a Itàlia, el 2004, a la Vila de Sitges, "La dona i el mar" el 2007, etc.

Luisa Granero és acadèmica de la Real Academia de San Fernando de Madrid, de la Real Academia de Santa Isabel de Hungria, de Sevilla, i membre de la National Spculture Society de Nova York des de 1973. Recentment ha estat nomenada Acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2006).